1 març 2011

La Hipertensió Arterial

Consisteix a tenir la pressió de la sang per sobre dels valors normals (140 /90, en diabètics 130 /80).

Pot fer mal al cervell, al cor, al ronyó i al sistema arterial en general. Està molt relacionada amb les embòlies cerebrals. Això empitjora si, a més, es fuma, es beu alcohol, s’està gras, no es fa exercici, es viu amb estrès o es mengen molts greixos.
Si li han diagnosticat hipertensió arterial, no oblidi que és una malaltia crònica, li acompanyarà sempre.
El seu metge de família i la seva infermera l'ajudaran a aprendre a viure amb ella i amb bona qualitat de vida.

Canvis en l’estil de vida:
Moltes persones que tenen la tensió alta aconsegueixen tenir-la bé només menjant poca sal, perdent pes si els en sobra i fent exercici.
Per menjar menys sal: eviti aliments precuinats, pastilles de brou i salaons. Cuini sense sal. Substitueixi la sal per condiments d’herbes aromàtiques, all, ceba, pebre, llimona o vinagre. Cuini al vapor, a la planxa o bullits. Utilitzi oli d’oliva. Als restaurants demani que el seu plat li cuinin sense sal.
Deixi de fumar, no begui gaire alcohol.
Faci exercici adequat a la seva edat i salut, com per exemple caminar 3 vegades a la setmana durant 30 minuts a pas lleuger.
Mantingui una actitud positiva. Resoldre els problemes d’un en un ajuda a viure més tranquil.
Aprengui a prendre’s la pressió a casa seva. El seu metge o infermera li explicaran com fer-ho i quin aparell és l'adequat.

Medicació:  Si li recepten medicaments, pot ser que els hagi de prendre tota la vida. Estableixi una rutina diària per no oblidar-se mai de la medicació.

http://www.camfic.cat/CAMFiC/Seccions/Publicacions/Docs/03_hipertensio.pdf

Deixa un comentari
21 febrer 2011

La vida humana és una vida responsable…

La vida humana és una vida responsable, responsabilitat que s’aplica seriosament a totes les seves vicissituds, també a la malaltia
La  responsabilitat del propi malalt, que ha de fer el que li cal per facilitar la seva pròpia recuperació.
La responsabilitat de l’entorn afectiu del malalt, cridat a ser-li ajut i companyia.
La responsabilitat professional de les atencions sanitàries adequades i oportunes que han de ser ofertes al malalt per tal de permetre-li recuperar el seu estàndard de salut.
I també la responsabilitat social, que ha de garantir que la malaltia no signifiqui un greuge en el desenvolupament del rol social i laboral del malalt, ni pel mateix malalt ni pel que aquest rol aporta a la societat.

Antoni Nello Figa
Professor d’Antropologia i Ètica

Deixa un comentari
16 febrer 2011

“La veu del pacient esdevé la vocació del professional de la salut”

  “La veu del pacient esdevé la vocació del professional de la salut” (Szczeklik, 2010).

La veu del pacient pot anar canviant al llarg del procés i és única per cada pacient, escoltar-la serà la base per respectar-la i caldrà tenir en compte que ve modulada per diferents trets en la cronicitat: • Depèn del que coneix i del que no, de la malaltia. • Ve modelada pel temps i la seva vivència. • És expressió de la seva competència. • Té en compte la irreversibilitat. • La veu del pacient dement és la veu dels cuidadors.

Xavier Cardona Iguacen Professor de Bioètica

Deixa un comentari
9 febrer 2011

Lactància materna el millor començament



La llet materna dóna als nadons el millor començament per a la vida. Es digereix fàcilment i proporciona protecció contra al·lèrgies i infeccions. Més important encara: alletar ofereix el consol i el plaer d’una proximitat única entre la mare i el seu nounat. A més a més, saber que l’alletament és el millor proporciona a la mare confiança en la decisió d’alletar el seu nadó. Perquè l’alletament matern funcioni, una mare necessita coneixements i ajuda pràctica per tal de poder superar els dubtes que, sovint, apareixen.

Alletar és la manera natural de criar els nens i les nenes, però també és un art après. En temps passats, les dones van conèixer l’alletament a la vida quotidiana, perquè al seu voltant veien com les mares alletaven els seus nadons. Actualment, moltes mares, a l’hora de donar a llum, saben molt poc pel que fa a l’alletament. Per altra banda, el que sap una mare és tan sols una part de la realitat. El nadó tampoc és aliè a la seva iniciació en l’alletament; alguns nadons comencen fàcilment, mentre que d’altres necessiten temps, pràctica i ajuda per tirar endavant.

Per a algunes mares i nadons, l’alletament és fàcil des del principi; per a d’altres, no ho és. De fet, els moments més difícils es donen durant els primers dies i setmanes i, normalment, l’alletament es torna més fàcil amb el pas del temps. És molt important tenir present que la majoria de problemes comuns associats amb la iniciació de l’alletament tenen fàcil solució o es poden evitar totalment si la mare sap què és el normal i el que es pot esperar durant els primers dies.

http://www.lalligadelallet.org/doc/elmillorcomencament.pdf

Deixa un comentari
7 febrer 2011

Saber estar malalt

La malaltia, en ella mateixa, no representa una negació de la vida, sinó un esdeveniment propi de la vida humana. Cal assenyalar-ho per afirmar la importància del que vol dir “saber estar malalt” en termes d’acceptació, de paciència, de convalescència, de recerca del restabliment, això sí amb els ajuts, humans, socials i professionals, que calguin per assolir totes aquestes fites.

Antoni Nello Figa Professor d’Antropologia i Ètica

Deixa un comentari
26 febrer 2011

Factors i conductes de protecció del Càncer: EVITAR UNA INTENSA I PROLONGADA EXPOSICIÓ AL SOL

C) EVITAR UNA INTENSA I PROLONGADA EXPOSICIÓ AL SOL
Intentant no exposar-se al sol a les hores en què la radiació solar és més alta és la millor mesura de prevenció que es pot adoptar. Altres formes de protecció solar són l’ús de samarretes i roba de cotó, i gorres i ulleres de sol que absorbeixin els rajos ultraviolats d’un 99 % a un 100 %. L’ús de cremes protectores amb un factor de protecció alt redueix el perill d’exposició.
Les principals mesures de protecció abans i durant l’exposició solar són:


  1. Començar a prendre el sol de manera gradual. 

  2. Evitar l'ús de productes cosmètics que continguin alcohol i perfums. 

  3. Escollir el protector solar adequat, en funció del tipus de pell, del lloc on s’aplica i de les condicions ambientals. 

  4. Aplicar una bona quantitat del producte solar 30 minuts abans de prendre el sol, sobre la pell seca. 

  5. Evitar prendre el sol entre les dotze del migdia i les quatre de la tarda (hora solar). 

  6. Tenir en compte que l’aigua, la neu i la sorra actuen reflectint els rajos solars i augmenten la seva intensitat. Per aquest motiu poden produir-se cremades també a l’ombra. 

  7. Utilitzar protecció solar també els dies ennuvolats. 

  8. Tornar a aplicar la crema protectora després d’un bany, quan s’hagi suat molt o al cap de dues hores de l’última aplicació. 

  9. Ingerir líquids durant i després d’exposar-se al sol per compensar-ne la pèrdua i evitar la deshidratació.


INFERMERA VIRTUAL: http://www.infermeravirtual.com/ca-es/problemes-de-salut/malalties-transtorns/cancer/informacio-relacionada.html

Deixa un comentari
17 febrer 2011

Factors i conductes de protecció del Càncer: EVITAR EL CONSUM DE TABAC

B) EVITAR EL CONSUM DE TABAC

No fumar o deixar de fumar és la mesura més eficaç en la prevenció del càncer. Reduint el consum de tabac, disminueixen la morbiditat i la mortalitat relacionades amb un important nombre de patologies, que engloben, a més del càncer de pulmó, els de laringe, esòfag, ronyó, bufeta i coll uterí, entre d’altres.
El consum de tabac és el principal problema de salut pública dels països desenvolupats. El tabaquisme està relacionat amb més de vint-i-cinc malalties. Molts estudis científics han posat en evidència els efectes nocius del tabac i la mortalitat que provoca.
A Espanya cada any moren unes 54.200 persones; el 15,5 % de la mortalitat anual es deu al consum del tabac.

INFERMERA VIRTUAL: http://www.infermeravirtual.com/ca-es/problemes-de-salut/malalties-transtorns/cancer/informacio-relacionada.html

Deixa un comentari
14 febrer 2011

Esport per a tothom

El temps fa evolucionar el sentit de les paraules, avui en dia, "esportista" ja no defineix només la persona que es guanya la vida practicant un esport o que realitza activitat física competint per assolir una determinada marca. "Esportista" és ja qualsevol persona, gran o petita, que practica esport o activitat física d'una manera regular, ja sigui per pur lleure o per mantenir el cos en un saludable estat físic.
Cada vegada són més les persones que, a Catalunya i arreu del món, duen a terme alguna activitat física o esport. No és una moda passatgera. L'esport ha deixat de ser una activitat reservada als més joves. Des dels més petits, com els nadons que inicien la seva relació amb l'aigua a les piscines municipals, fins als més grans, que troben als poliesportius un nou espai de socialització i manteniment físic, tothom fa esport. Ha deixat de ser per a uns pocs, l'esport és ja per a tothom.
Què entenem, per tant, per "esport per a tothom"? És el dret que tenen avui dia els ciutadans de realitzar qualsevol activitat física, a la seva mida, d'una manera flexible, i pel simple plaer de fruir-ne.
Un exemple. L'actual generació de persones majors de 60 anys és la primera generació d'avis en la història que practica activitat física i esport d'una manera regular i massiva. Per què fan esport és el menys important: salut, lleure o socialització poden ser només alguns motius. El fet ha estat motivat per moltes i variades qüestions sociològiques: més temps d'oci, major esperança de vida...

Deixa un comentari
9 febrer 2011

Factors i conductes de protecció del Càncer: ALIMENTACIÓ SALUDABLE

A) SEGUIR UNA ALIMENTACIÓ SALUDABLE: Seguir una alimentació saludable és fonamental per prevenir l’obesitat, malalties cardiovasculars i alguns tipus de càncer, com el colorectal.

Fer dietes riques en verdures, fruites variades i llegums. L’evidència que les dietes riques en llegums, verdures i fruites protegeixen contra el càncer és clara. Serà una dieta amb aliments poc calòrics. Tanmateix, aquesta recomanació no significa que les dietes vegetarianes siguin més protectores que dietes que incorporin quantitats moderades de carn.

Llegir més Deixa un comentari
7 febrer 2011

Activitat física

Tots i cada dia!
Tots els nens han de ser actius cada dia. Els nens petits ja ho són, només cal facilitar-los que ho continuïn sent.
• Feu-los caminar i pujar escales per als desplaçaments diaris, vosaltres també us en beneficiareu.
• Quan trieu activitats extraescolars, procureu que siguin “físicament actives”, respectant les seves preferències si les tenen. No accepteu excuses per no anar-hi i si finalment l’activitat no agrada, substituïu-la per una altra més satisfactòria.
• Quan planifiqueu els caps de setmana, dediqueu un temps a propostes “actives”, com per exemple: passejar, caminar, jugar a pilota, a fet i amagar, anar en bicicleta, buscar bolets o fer algun esport.
Divertiu-vos fent exercici!
En aquestes edats, la família és el principal referent!
• Procureu limitar el temps que passen davant la TV, consola o altres jocs sedentaris. Si el nen té excés de pes…
• Independentment de les habilitats de cadascú, sempre es pot trobar una activitat adequada i prou divertida per a cada edat i característiques individuals.
• Si cal, busqueu ajut dels professors, entrenadors, pediatres, etc.
• La finalitat de l’activitat sempre ha de tenir un vessant lúdic, i no exclusivament competitiu.

Deixa un comentari