27 octubre 2009

Canalitza les teves emocions i previndràs malalties

Reprimir i acumular l’estrès i incrementar la càrrega afectiva negativa pot conduir a malalties, tant físiques com psicològiques. Si vols prevenir-les, aprèn a canalitzar les teves emocions.

Ansietat? Taquicàrdia? Mals de cap? Trastorns digestius? Mal humor? Si aquests símptomes estan presents en el teu dia a dia t’has de plantejar què és el que no funciona bé en la teva vida. Quan no hi hagi causa física que expliqui aquests problemes, potser que es trobi en la teva incapacitat per a controlar les emocions.

Malalties derivades.- Tothom ha sentit en algun moment de pressió que no donava més de si mateix, però convertir aquesta sensació en una cosa habitual i portar una vida enfeinada pot provocar l’aparició de malalties psíquiques i nervioses. És aleshores quan apareixen l’ansietat, la desmotivació, el desgast psíquic i els sentiments de desesperança i de frustració personal. Has de saber que l’estrès mal canalitzat pot conduir a una depressió profunda si no aprens a frenar aquest descontrol a temps; el més important és saber reaccionar de manera proporcional a les dificultats i no enfonsar-te davant les adversitats, sinó agafar ànim i aprendre’n. Quan es tanca una porta, una altra s’obre.

La dificultat per a controlar les tensions emocionals també té manifestacions físiques. Algunes conseqüències psicosomàtiques de l’estrès poden ser la fatiga, la hipertensió, els dolors musculars i de cap, els problemes de son, els trastorns gastrointestinals o els desordres menstruals. 

 Equilibri emocional.- Si les proves mèdiques no detecten una causa física aparent, pot ser que l’origen dels teus mals sigui al teu interior. Per aconseguir una solució, aprèn a dosificar les energies i a canalitzar les emocions per no acumular tensions internes; apunta’t a la simplicitat, evita la càrrega excessiva de complicacions i els afers improductius. D’aquesta manera, evitaràs que la càrrega emocional negativa exploti al final en forma de xacres o malalties físiques.   

Quan tinguis un problema, ja sigui laboral, familiar o personal, tracta de solucionar-lo com més aviat millor. Donar voltes i voltes al cap sobre el mateix tema no ajuda; al contrari, només serveix per a crear tensions internes que poden afectar l’estat anímic, el son, l’humor i, en general, la teva salut. Tracta de relativitzar la importància de les coses, ja que moltes vegades semblen més del que realment són. No adoptis una actitud defensiva per tractar de defensar-te d’una realitat que no t’agrada i deixa de banda els sentiments negatius. En definitiva, aprèn a veure el costat positiu de les coses. 

Deixa un comentari
24 octubre 2009

La Medicina Tradicional Xina i les emocions

En Medicina Tradicional Xina es considera que una malaltia és conseqüència d’un desequilibri energètic. Les causes d’aquest desequilibri les podríem dividir en dos grans grups.
1.Factors externs: Fred, humitat, sequedat, bactèries, virus, etc.
2.Factors interns: Alteracions de la sang, mal funcionament d’un òrgan, etc.
Però el factor més important de tots, és el factor emocional.
Les emocions d’aquesta forma són les causes internes que més conseqüències tenen.
La ira, la preocupació, la tristesa, la malenconia, l’alegria, la por. Tots experimentem en algun moment de la nostra vida, alguna d’aquestes emocions. És natural sentir ràbia quan estem frustrats o estar tristos després d’una pèrdua. En canvi, quan algun d’aquests estats d’ànim domina la nostra experiència interna o el nostre comportament extern, altera la nostra vida diària i el suau fluir de la nostra energia produint desequilibris que ens condueixen a la malaltia.

La Medicina Tradicional Xina relaciona directament l’emoció amb l’energia d’un òrgan. Per exemple: la ira, la ràbia, la frustració o les emocions contingudes i no exterioritzades, es relacionen directament amb l’energia del fetge i amb les seves funcions, de manera que quan aquest estat d’ànim és dominant es produeix un desequilibri energètic en l’àmbit hepàtic.
Normalment aquest desequilibri ve acompanyat d’altres símptomes també relacionats amb el fetge: com poden ser inflor abdominal, desajustos en la menstruació, mal de cap, pèrdua d’energia, amb el conseqüent esgotament físic, etc.
La por i l’angoixa són emocions que estan directament relacionades amb l’energia del ronyó. Quan la por és una emoció que ens domina pot produir un desequilibri energètic i produeix sovint ansietats, amb símptomes relacionats amb el desequilibri del ronyó, com poden ser palpitacions, sensacions d’ofec, falta d’hidratació, dolors lumbars o de genolls, etc.
La tristesa i el pulmó, la preocupació i la melsa-estómac, l’alegria i el cor són relacions directes entre emocions i òrgans.

Juan Carlos Mendoza
Medicina Tradicional Xina
Osteòpata

Deixa un comentari
19 octubre 2009

Et presentem l’Ana Puente, una de les nostres expertes del trimestre

09 10 14 Ana Ibiza web

Sóc metgessa de família, vaig estudiar a Saragossa i vaig arribar a la comarca d'Osona, concretament a Taradell,  ja fa 25 anys, on he treballat fins fa pocs mesos.
Actualment exerceixo a l'Àrea Bàsica de Santa Eugènia de Berga.
La meva feina com a metge m'ha permès acompanyar moltes persones en diferents situacions de vida i ajudar-les a acceptar situacions difícils, com ara la malaltia, les limitacions. les pèrdues, la mort, el dol...
Personalment m'agrada llegir, viatjar i gaudir de la companyia i de la conversa dels meus amics. Tinc dos fills.

Penso que el fet de "posar paraules" als nostres estats d'ànim i aprendre a reconèixer les emocions que sentim, ens ajuda a viure més plenament i a gaudir de més bona salut.

Ana Puente

Deixa un comentari
11 octubre 2009

Radio Manlleu

rmanlleu

El 13 d'octubre, la Laura Vila, coordinadora de la Campanya de Salut: allloro, ens parlarà sobre "Gestió de les emocions".

Deixa un comentari
26 octubre 2009

Radio Manlleu

rmanlleuEl dia 26 d'octubre parlarem de Medicina tradicional xina i de les emocions.

Deixa un comentari
24 octubre 2009

Et presentem en Manel-Dionís Comas, un altres dels nostres expertes del trimestre

IMG_9186Sóc psicòleg  i vaig estudiar a la Universitat Autònoma de Barcelona  i també m’hi  vaig doctorar. Professionalment  faig de professor a la Universitat de Vic i exerceixo de psicòleg  clínic a la unitat de cures pal•liatives de l’hospital de la Santa Creu de Vic.  Aquest és  un espai que em proporciona la oportunitat  de posar-me en contacte amb persones malaltes que viuen els darres dies de la seva vida, i les seves famílies. No puc guarir però si alleugerir, assossegar el sofriment del malalt i la seva família, en un moment extraordinàriament vital com és aquest.

Vull estar acompanyat de la família i els amics, per parlar de tot i de rés, sense guió, i si s’escau fer-me un bon tip de riure. De fet som en relació, existim en relació  i m’adono que és així que coneixem als altres i a nosaltres mateixos.

Sol, m’agrada passejar en silenci resseguint camins fresats a les muntanyes, acompanyat de rieres, arbres, pedres….., i aprofitar els pics més alts per llençar la mirada  a l’horitzó.
M’agrada el teatre i la musica.
Tinc dues filles i un fill
Paraula clau “DIÀLEG”

Manel-Dionís

Deixa un comentari
13 octubre 2009

Definició d’emoció

Segons el viquipèdia,  l'emoció és un intens estat mental que sorgeix en el sistema nerviós de manera espontània i provoca una resposta psicològica positiva o negativa.  És un impuls involuntari originat com a resposta als estímuls de l'ambient que indueix sentiments tant a l'ésser humà com en animals i que desencadena conductes de reacció automàtica.

Tradicionalment s'ha acceptat que hi ha certes emocions bàsiques o primàries (més universals) i d'altres secundàries (que impliquen sentiments). 


  1. L'enuig és un sentiment de contrarietat davant una amenaça real o imaginària al propi jo, de menys intensitat que la ràbia o l'ira (ja que aquesta es tradueix en una reacció externa d'agressivitat).

  2. La por és un sentiment desagradable de temença que sorgeix per la percepció d'un perill, encara que aquest no sigui real. Va sorgir per qüestions adaptatives; la por permetia l'individu preparar-se per reaccionar en situacions adverses amb més rapidesa.

  3. La tristesa és un sentiment de patiment psíquic pel qual un esdeveniment o pensament causa tristor a la persona.  És el contrari d'alegria.

  4. L'alegria és un sentiment de felicitat momentània, caracteritzat per una visió optimista d'un mateix i de l'entorn i associada al plaer.

  5. El fàstic és un sentiment de rebuig físic o moral cap a alguna cosa considerada bruta, perillosa o desagradable. Està present a totes les cultures i sembla tenir com a origen l'instint d'allunyar-se d'aliments enverinats o productes no comestibles, que provocave una reacció d'allunyament al cos, nàusees i un descens del ritme cardíac.

  6. La sorpresa és una emoció causada per allò que el subjecte no s'espera, sigui positiu o negatiu. Sol ser un estat involuntari previ al moment on el cervell processa la nova informació i reacciona amb el sentiment apropiat.

Deixa un comentari
6 octubre 2009

Gestió de les emocions: Saps el que sents?



octubre-desembrePrendre consciència de les emocions és una habilitat emocional fonamental, la base en la qual s’identifiquen altres habilitats, per exemple: l’autocontrol.

Què són les emocions? Les emocions són impulsos que comporten reaccions automàtiques. Hi ha sis emocions universals: alegria, ira, por, tristesa, fàstic i sorpresa.

Què són els estats d’ànim?  Els estats d’ànim tenen una durada més llarga que les emocions; són més persistents, però menys permanents que els sentiments.

Què són els sentiments? Els sentiments són blocs d’informació integrada que inclouen valoracions. Els sentiments ens diuen quins fets són veritablement importants per a les nostres vides, com: estar feliç, content, enfadat, espantat, disgustat, preocupat, nerviós, relaxat… Hem de ser capaços de reconèixer els sentiments i anomenar-los.

La verbalització dels sentiments crea vincles entre la part cognitiva i la part emocional del cervell.

Experts: Montse Montcunill, Professora Escola Universitària de Ciències de la Salut Vic; Manel Dionis Comas, Psicòleg Hospital de la Santa Creu i Dra Ana Puente, Metge família ABS SEB

Deixa un comentari