Resum:
Una noia jove, influenciada per l'entorn, per la gent que està amb ella és torna bulímica, pero no vol dir-li res al seus pares, ja que desde feia un temps que no feien més que barallar-se.
Ella parlava amb un piscóleg que li recomanava que li digués als seus pares pero ella no volia, així que li va dir ell, llavors van ingresar-la en un centre per la recuperació de la malaltia.
Molt sovint feia visites al psicoleg i paralaven, al principi és va enfadar amb ella ja que feia lo imposible per perdre encara més pes i la última vegada que la van pesar, pesava menys que quant va entrar al centre, així que li va fer recapacitar i fer-li entendre que si no menja es morirà.
Dintre del centre coneix més noies amb el seu problema i amb anorexia que li ensenyan el que ha de fer per desfer-se del menjar, amb les que comparteix experiències i agafa un gran amistad...
No vol sapiguer res de ningú, ha perdut la seva millor amiga, ha perdut la seva parella, és troba lluny del seus dos germans bessons; perqué viure?
A pesar de totes aquestes coses que li pasen, ella, gracies a la visita de la seva antiga parella, ara un bon amic, desideix que aquella enfermetat no podria amb ella i que aconseguiria sortit per poder estar amb tota aquella gent que tant estimava, tornar a parlar amb la seva millor amiga que havia oblidat i jugar amb els seus dos germans a indis com solia fer, totes aquestes coses que tant li agradaven, no las anava a perdre per una enfermetat, d'aquesta manera, ella decideix, que volia recuperar-se.
És molt important detectar les senyals d’alarma.
Valorarem els canvis psicològics com ara:
Dijous dia 25 de novembre, després del telenotícies del vespre, els nostres tertulians ens parlaran dels “Trastorns de l'Alimentació”
Jefa Bustins, infermera de Salut i Escola de l'ABS de Manlleu
Mar Vidal, psicòleg responsable del salut i escola a Salut Mental
Vicens Devesa, professor de La Salle de Manlleu
Judit Cavalleria, alumna de La Salle de Manlleu.
¿Que la llevó a especializarse en suicidio?
En mi adolescencia, tres amigos personales, uno a los 14 años, cometieron suicidio.
Impactante.
Tome conciencia de que esos suicidios podían haberse evitado. Lo que ocurre habitualmente con los suicidas es que sufren en silencio.
Qué triste.
Por eso trabajo en prevención, me preocupan los aspectos sociales y familiares, especialmente el impacto que tiene en los niños que uno de sus progenitores cometa suicidio, y los factores de riesgos perinatales.
¿Antes de nacer hay quien ya está en la lista de los posibles suicidas?
Hay factores que pueden condicionar el suicidio, sí, por ejemplo, que la madre sea alcohólica. Y hemos detectado que los bebés que nacen con menor peso y talla tienen más riesgo de cometer suicidio.
http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/2010/08/09/pagina-48/82647090/pdf.html?search=ellenor%20mittendorfer
Vídeo de l’entrevista que li vam efectuar a la Laura Vila, infermera de Salut i Escola, on podreu obtenir informació de la tasca que realitza a la SES de Calldetenes i en altres centres d’educació secundària, i el seu compromís per vetllar pel benestar dels adolescents i ajudar, obertament, a qualsevol persona interessada en obtenir ajuda professional.
http://lasesmagazine.wordpress.com/
l’anorèxia nerviosa és un TCA que es caracteritza pel desig d’estar més prim, per la percepció distorsionada del propi cos que fa que la persona es vegi obesa encara que el seu pes estigui per sota del pes normal i fisiològic. També per por a l’obesitat i alteració de l’autoimatge. Per aconseguir aquest desig s’intenta portar a terme una intensa restricció alimentària, acompanyada de més o menys exercici físic i conductes de purga: vòmits, laxants i diürètics
La bulímia nerviosa és un TCA que es caracteritza per una pèrdua del control en la conducta alimentària amb una ingesta excessiva d’aliments que després s’intenta compensar amb conductes anòmales, com ara vòmits autoinduïts, abús de laxants i diürètics, dietes etc. per mirar d’evitar l’augment de pes. S’esdevé a més alteració de l’autoimatge.
Molts dels símptomes de l’anorèxia i la bulímia son compartits, entre el 30% i el 50% dels adolescents bulímics també compleixen els criteris de l’anorèxia nerviosa al inici de la seva malaltia.
Jefa Bustins, infermera de Salut i Escola de l'ABS de Manlleu
- Vacunes sistemàtiques
- Consells i vacunacions a viatgers internacionals