7 desembre 2010

Resum:
Una noia jove, influenciada per l'entorn, per la gent que està amb ella és torna bulímica, pero no vol dir-li res al seus pares, ja que desde feia un temps que no feien més que barallar-se.
Ella parlava amb un piscóleg que li recomanava que li digués als seus pares pero ella no volia, així que li va dir ell, llavors van ingresar-la en un centre per la recuperació de la malaltia.
Molt sovint feia visites al psicoleg i paralaven, al principi és va enfadar amb ella ja que feia lo imposible per perdre encara més pes i la última vegada que la van pesar, pesava menys que quant va entrar al centre, així que li va fer recapacitar i fer-li entendre que si no menja es morirà.
Dintre del centre coneix més noies amb el seu problema i amb anorexia que li ensenyan el que ha de fer per desfer-se del menjar, amb les que comparteix experiències i agafa un gran amistad...
No vol sapiguer res de ningú, ha perdut la seva millor amiga, ha perdut la seva parella, és troba lluny del seus dos germans bessons; perqué viure?
A pesar de totes aquestes coses que li pasen, ella, gracies a la visita de la seva antiga parella, ara un bon amic, desideix que aquella enfermetat no podria amb ella i que aconseguiria sortit per poder estar amb tota aquella gent que tant estimava, tornar a parlar amb la seva millor amiga que havia oblidat i jugar amb els seus dos germans a indis com solia fer, totes aquestes coses que tant li agradaven, no las anava a perdre per una enfermetat, d'aquesta manera, ella decideix, que volia recuperar-se.

1 desembre 2010

És molt important detectar les senyals d’alarma.
Valorarem els canvis psicològics com ara:

• Alteració en la idea de les dimensions del seu propi cos, o alteració de la autoimatge corporal.


• Disminució de la  comunicació amb amics i família , més conflictes.


• Humor depressiu, irritabilitat,  insomni.


• Baixa autoestima .


• Concentració i preocupació constants pel menjar, l’exercici físic i les feines escolars.


• Increment de les obsessions i el perfeccionisme.


• Sentiments de culpa i avergonyiment en relació amb conductes d’afartament.


• Baix controls d’impulsos sobretot en conductes bulímiques, conductes d’autolesió.


• Trastorns per ansietat o de la personalitat

• Disminució de les quantitats de menjar; llençar, amagar i/o manipular el menjar , mentides, excuses i/o enfrontaments.


• Provocació de vòmits després de menjar.


• Interès  per col•leccionar receptes, dietes.


• Augment de l’activitat en general: més gimnàstica sol/a, o al gimnàs, caminar molt,pujar escales, més activitats domèstiques i escolars i menys hores de son.


• Reducció de la varietat de menjars amb reducció dels greixos i d’hidrats de carboni.


• Conductes peculiars en el menjar : trossejar, escampar el menjar pel plat, trigar molt a menjar, eixugar l’oli del plat etc. Intents de controlar allò que es cuina ( amanides, verdures..) com es cuina ( poc oli). Comentaris sobre el tipus de menjar, les calories, el fet de sentir-se ple, sentir-se obès. Etc.


• Actitud d’evitar menjar amb els altres( femi-li, amics, restaurants). Augment de la ingesta d’aigua.


• Obsessió per pesar-se o mesurar-se molts cops al dia. Auto enganyar-se portant roba ampla o que amagui les formes del cos.

24 novembre 2010

Dijous dia 25 de novembre, després del telenotícies del vespre, els nostres tertulians ens parlaran dels “Trastorns de l'Alimentació”

Jefa Bustins, infermera de Salut i Escola de l'ABS de Manlleu
Mar Vidal, psicòleg responsable del salut i escola a Salut Mental
Vicens Devesa, professor de La Salle de Manlleu
Judit Cavalleria, alumna de La Salle de Manlleu.

14 desembre 2010

¿Que la llevó a especializarse en suicidio?

En mi adolescencia, tres amigos personales, uno a los 14 años, cometieron suicidio.
Impactante.
Tome conciencia de que esos suicidios podían haberse evitado. Lo que ocurre habitualmente con los suicidas es que sufren en silencio.
Qué triste.
Por eso trabajo en prevención, me preocupan los aspectos sociales y familiares, especialmente el impacto que tiene en los niños que uno de sus progenitores cometa suicidio, y los factores de riesgos perinatales.
¿Antes de nacer hay quien ya está en la lista de los posibles suicidas?
Hay factores que pueden condicionar el suicidio, sí, por ejemplo, que la madre sea alcohólica. Y hemos detectado que los bebés que nacen con menor peso y talla tienen más riesgo de cometer suicidio.

http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/2010/08/09/pagina-48/82647090/pdf.html?search=ellenor%20mittendorfer

3 desembre 2010

25 novembre 2010

l’anorèxia nerviosa és un TCA que es caracteritza pel desig d’estar més prim, per la percepció distorsionada del propi cos que fa que la persona es vegi obesa encara que el seu pes estigui per sota del pes  normal i fisiològic. També per por a l’obesitat i alteració de l’autoimatge. Per aconseguir aquest desig  s’intenta portar a terme una intensa restricció alimentària, acompanyada de més o menys exercici físic i conductes de purga: vòmits, laxants i diürètics
La bulímia nerviosa és un TCA que es caracteritza per una pèrdua del control en la conducta alimentària amb una ingesta excessiva d’aliments que després s’intenta compensar amb conductes anòmales, com ara vòmits autoinduïts, abús de laxants i diürètics, dietes etc.  per mirar d’evitar l’augment de pes. S’esdevé a més alteració de l’autoimatge.
Molts dels símptomes de l’anorèxia i la bulímia son compartits, entre el 30% i el 50% dels adolescents bulímics també compleixen els criteris de l’anorèxia nerviosa al inici de la seva malaltia.


Jefa Bustins, infermera de Salut i Escola de l'ABS de Manlleu