ADOLESCÈNCIA I ALCOHOL: PLAERS I RISCOS

allloro 7 abril 2009

 

joves-i-alcohol-2Parlar d’adolescència i d’alcohol és més que parlar del consum d’una substància. Reduir la nostra mirada a aquesta premissa, no permet observar aquest fenomen amb objectivitat i realisme.  Tot  s’ha de contemplar des d’un context més ampli dins l’adolescència.
En els últims anys s’han donat canvis socials importants en aquesta etapa de la vida. Ha passat de ser una època que s’ha de “passar ràpid” a ser una època en la que un “ha de viure-la!” És un temps on predomina sobretot la relació social amb els amics/gues, l’experimentació, el descobrir, la transgressió, …

Una etapa de transició des de la infància al món juvenil, que acaba en un llarg període de joventut i on tot s’ha de considerar provisional.
I és en aquest context on s’inicia la relació amb les drogues, perquè formen part del món que vivim ( el cafè, el tabac, l’alcohol, el cannabis…). De totes maneres, a l’adolescència només es consumeixen aquelles substàncies que tenen més properes i que ells perceben com a accessible (sobretot l’alcohol, però també el tabac i el cannabis).
De totes maneres, cal puntualitzar que aquestes aproximacions a les drogues, són bàsicament experimentals. Són joves integrats socialment i aquests consums  majoritàriament no porten problemes. Actualment, el consum dels joves té un caràcter més normalitzat i menys problemàtic, encara que a vegades aquests primers consums poden ser d’abús i desembocar en situacions problemàtiques, degut a la falta d’autoconeixement dels propis límits i de la falta d’aprenentatge experiencial.
La relació dels joves amb l’alcohol comença a edats primerenques, entre els 13 i els 14 anys i s’inicien amb les cerveses, els xupitos i els combinats.. L’inici i el consum es donen generalment a festes, les nits del caps de setmana, celebracions, vacances…junt amb els amics, en un context de relació social i diversió. És a dir, el consum d’alcohol queda estretament lligat  al “ sortir de festa”, a l’oci. Respectant els dies laborals com a “ dies d’abstinència”. També cal destacar que per la necessitat de crear la seva pròpia identitat, a partir del grup d’iguals i dels seus espais i costums, l’ús que se’n fa és molt diferent dels usos dels adults. En aquesta etapa no es busca en l’alcohol el plaer de la beguda, sinó aconseguir un punt d’eufòria i extraversió que doni joc a la “ festa” i al “ viure el moment”.

De fet, aquesta situació evidencia que els joves són el reflex de la societat que vivim. Una societat consumista i individualista on s’associa l’oci amb el consum, on es més difícil que anys anteriors tolerar l’esforç i la frustració i on les drogues són un producte més de consum.

Tot aquest panorama social obliga a interpretar el Beure com a una forma de relació i socialització, no podem valorar-ho des del problema o des de veure els adolescents com a problemàtics. La visió i  la por dels adults per les drogues és negatiu pels adolescents, ja que impedeix aproximar-se a la realitat del jove i  remarca les diferències generacionals, creant dos móns distants i incomprensibles per a cada part.

La prevenció  en el camp de les drogues  no és altra cosa que dotar als nois i noies de recursos i capacitats per decidir, capacitar-los per conviure amb la presencia de les drogues ( Jaume Funes, 2000).

Cada jove haurà de posicionar-se, prendre decisions. Però per a prendre aquestes decisions necessita informació real i objectiva i adquirir actituds i habilitats d’autocontrol i defensa de les pròpies decisions. Això obliga  a tenir en compte que la prevenció no és només fomentar l’abstinència, sinó també acceptar que hi ha edats on el jove és vulnerable al consum i, per tant, hi haurà qui decidirà provar i consumir, però sense despreocupar-se per a la seva salut ni pels riscos que poden comportar certs consums. Aquest fet obliga a  acceptar que la prevenció també és reduir el risc associat al consum.

Així, la informació sobre drogues ha de ser adaptada a la realitat i al nivell de percepció de risc del jove i sobretot, orientada a l’ús responsable per a disminuir riscos. Però a més de la informació, també cal dotar-los d’habilitats per a afrontar situacions de consum que es produeixen en els espais d’oci entre els joves ( habilitats per a prendre decisions, la responsabilitat cap a un mateix i l’assumpció de conseqüències, les habilitats socials per a fer front  a la pressió de grup, el respecte de les decisions i les opinions dels altres, les alternatives al consum…).

No es tracta, doncs, d’oferir missatges autoritaris, sinó de substituir la desconfiança dels missatges preventius moralistes per la confiança en la capacitat del jove per responsabilitzar-se dels seus actes!

És a dir, es tracta d’educar des de l’Acompanyament. Estar a prop del jove, interessar-nos per com està en general i què li agrada fer, escoltar-lo, compartir opinions i debatre experiències, donar-li confiança, seguretat, responsabilitats, marcar-li límits…

Així, la influència de l’educació i el pas dels anys els portarà a augmentar les seves responsabilitats socials i a relegar els consums i el temps d’oci a un segon terme i en un seguit d’anècdotes i experiències que els hauran ajudat a créixer.

Elisabet Aulet, Responsable del Programa sobre drogues del Consell Comarcal d’Osona

Deixa el teu comentari