L’alimentació de la gent gran

allloro 11 març 2009

avia

A mesura que ens anem fent grans, el nostre organisme es va modificant , i mica en mica, anem experimentant una sèrie de canvis que poden comportar modificacions en la manera d’alimentar-nos.

En primer lloc, hem de tenir en compte que les necessitats energètiques disminueixen, ja que es redueix el metabolisme basal, és a dir, l’energia que utilitza el cos per mantenir les funcions vitals. Paral·lelament es produeix un augment del compartiment gras en detriment del muscular i s’hi acostuma a sumar la disminució de la densitat òssia.


És important el seguiment i control del estat nutritiu de la gent gran a fi d’evitar mancances, ja que és una etapa de la vida en que hi ha un major risc de malnutrició, molt sovint lligat a factors de tipus psico-social (soledat, estats depressius, situació econòmica precària) i/o de tipus fisiològic (pèrdua de la gana i de la sensació de set, disminució del gust i l’olfacte, dificultat per digerir, deglutir o absorbir els aliments), i en què també pot haver associada alguna patologia aguda o crònica.

Es indispensable el consum quotidià d’aliments que ens aportin els nutrients essencials per no caure en la malnutrició. Les proteïnes són indispensables per a la reconstrucció de les cèl·lules i de les defenses del organisme: ous , peix, carn, làctics, com a font de proteïnes d’origen animal i llegums, fruits secs i cereals (font de proteïnes d’origen vegetal) han de ser presents als àpats de cada dia.

Els greixos, que formen la nostra reserva energètica i constitueixen les membranes cel·lulars, amés de tenir un important paper metabòlic, vindran de la mà dels olis vegetals, dels productes lactics, dels dipòsits de greix dels teixits animals, els fruits secs i el peix gras (peix gras, fruits secs i olis vegetals són la font principal d’àcids grassos essencials). Els glúcids, que son la font principal d’energia de l’organisme, els troben a la pasta, l’arròs, els llegums, el pa, els cereals i la patata. El sucres ràpids (sucre, mel, melmelada, i els que contenen les galetes, els pastissos) s’han de consumir amb molta moderació.

Altres dels nutrients que més fàcilment poden ser deficitaris són el calci, el ferro, les vitamines D,E, C, B6, B12 i àcid fòlic.
Per assolir les necessitats en calci, és convenient que la ingesta de llet i derivats, preferentment descremats, sigui de tres a quatre racions al dia, i sortir a caminar, especialment durant les hores de sol, és una bona font de vitamina D (les tres coses ajuden a l’absorció del calci per part dels ossos).
És important consumir diàriament fruites i verdures, ja que són molt riques en fibra vegetal, vitamines i minerals i, per evitar la deshidratació i l’estrenyiment, beure diàriament cap un litre i mig d‘aigua (infusions o brous) al dia.

Cal fer almenys tres àpats al dia, i per tal de facilitar la digestió, val més menjar poc i més sovint (a mig matí i berenar, o ressopó). També és important revisar l’estat de les dents.
S’ha d’intentar conservar una activitat física adaptada a cadascú, per tal d’evitar l’atrofia muscular.
En la mesura en què sigui possible, a l’hora dels àpats és aconsellable crear unes condicions ambientals favorables, intentant de fer uns plats força atractius tant des del punt de vista de la palatabilitat com de la presentació.

Amb aquestes senzilles pautes es poden aconseguir grans beneficis, alhora que ens repercutiran positivament en una millora de la qualitat de vida.

Deixa el teu comentari