Estudi : El model familiar sense jerarquies afavoreix el consum de drogues

allloro 7 setembre 2011

Un estudi qualitatiu de l’ABS de Llefià (Badalona) analitza el patró de consum de drogues dels adolescents amb l’objectiu de cercar noves estratègies de prevenció.

El consum de tòxics, sobretot alcohol, tabac i cànnabis, està àmpliament estès entre els joves de 14 a 18 anys. Els adolescents tenen un accés molt fàcil a les drogues, hi ha una gran permissivitat sociofamiliar i els professionals sanitaris no tenen la formació i els recursos necessaris per aturar el problema. Aquestes són les principals conclusions d’una investigació duta a terme en un barri de Barcelona.


Les últimes enquestes oficials revelen que el 80% dels adolescents de 14 a 18 anys ha consumit begudes alcohòliques alguna vegada, el 46% tabac i el 36% cànnabis, amb una edat mitjana d’inici entre els 13 i els 14 anys. Un equip de metges del Centre d’Atenció Primària de Llefià (Barcelona), liderat per Javier Carreter i Olga García, va voler indagar en els factors socials i familiars que estan darrere d’aquestes xifres i va realitzar un estudi qualitatiu per conèixer l’opinió dels protagonistes del ’drama’: joves, pares, professors i professionals sanitaris.Les 15 reunions d’aproximadament una hora i mitja de durada que es van celebrar amb els implicats van resultar, segons Javier Parreño, “molt enriquidores perquè tothom tenia una disposició molt bona a col.laborar“. En canvi, el contingut d’aquestes trobades no va ser tan gratificant, ja que va revelar un panorama “bastant poc esperançador“.En els últims anys, l’adquisició de tòxics per part dels adolescents s’ha estancat, cosa que no és una bona notícia, ja que es manté en xifres altes i no sembla que hagi de baixar. ”És un consum molt generalitzat i normalitzat per la societat“, recalca el responsable del treball, publicat en l’última edició de la revista ‘Atenció Primària’. ”No hi ha interès ni social ni polític per canviar-ho“, assevera.

Motius de consum per part dels joves

 
Entre els motius que van adduir els joves per ingerir les substàncies legals i il legals destaca la diversió, el desig de provar coses noves, la creença que així millora la seva posició dins del grup, la relaxació, la desinhibició i l’evasió dels problemes. Quant a l’ús d’altres compostos, alguns nois consumien tranquil.litzants i, en molta menor mesura, cocaïna i drogues de síntesi. En canvi, fumar porros cada dia entre els 14 i els 18 anys no era tan infreqüent.Els investigadors van constatar que aquests joves consumidors són conscients dels problemes que poden ocasionar les drogues. No obstant això, minimitzen els riscos associats a elles, especialment al cànnabis, i tenen una falsa sensació d’invulnerabilitat.Els pares van insistir en la rebel.lia que caracteritza a l’adolescència, a la qual se suma l’alta pressió que exerceix el grup d’amistats en la presa de decisions individuals. Segons expliquen els autors de l’estudi, “la família destaca també la seva falta de control de les activitats de l’adolescent, que moltes vegades mostra una doble cara que fa impensable el consum“.

Per la seva banda, els professors i els professionals sanitaris van criticar els valors de la joventut actual, que es plasmen a “la baixa tolerància a la frustració i la cultura del mínim esforç imperant, en una societat que incentiva la recompensa ràpida“. A més, el professorat va recalcar la “falta de respecte cap als adults“.

Aquests dos sectors laborals també van retreure als progenitors l’existència d’un “model familiar sense jerarquia, en el qual s’observa un consum de tòxics normalitzat, mentre els pares passen poc temps amb els seus fills, delegant la responsabilitat d’educar“.

Tal com han mostrat altres estudis, el consum més problemàtic de tòxics es va detectar fonamentalment en famílies desestructurades. En alguns casos, la permissivitat arribava fins al punt que els pares donaven tabac als seus fills o, fins i tot, plantaven marihuana al domicili familiar i la subministraven als seus descendents. ”Això no és l’habitual“, aclareix Parreño.

Dèficit formatiu del personal sanitari
Els professionals sanitaris (metges i infermeres) van expressar el seu desconeixement de la magnitud del problema i es van queixar del dèficit de formació i de recursos sociosanitaris que dificulta tant la detecció com el tractament de les addiccions.Tots els participants en les reunions van coincidir a assenyalar que les campanyes de prevenció actuals no funcionen. Com que es tracta d’un problema complex, es requereix la col.laboració dels diferents estaments de la població. Parreño exposa el que seria el plantejament ideal en l’àmbit sanitari, i recalca que és la seva opinió personal:

S’hauria implantar un programa d’atenció integral a l’adolescent, amb protocols específics de tractament i un equip multidisciplinari“.

No obstant això, l’especialista creu que, tenint en compte la crisi de finançament i la política de retallades que estan duent a terme les administracions autonòmiques-especialment la catalana-, serà molt difícil que les autoritats es decideixin a apostar per la prevenció del consum de drogues.

Per accedir a l’estudi publicat a la revista Atención Primaria : 

Deixa el teu comentari