14 abril 2010

Marihuana i adolescència


S’anomena marihuana al preparat elaborat a partir de les flors, fulles i tiges de la planta cannabis sativa. En el cànnabis hi ha uns 70 compostos químics amb efectes psicoactius, és a dir, amb capacitat per alterar el funcionament normal de les neurones. El principal d’aquests compostos és el THC (tetrahidrocannabinol), al qual s’atribueixen la major part dels efectes que produeix la substància. El haixix és una pasta formada per les secrecions resinoses de les flors de la planta femella, que té concentracions molt més altes de THC i per això acostuma a tenir un efecte més potent que el de la marihuana. El THC és soluble en el greix i tendeix a acumularse en els teixits adiposos de l’organisme, fonamentalment al cervell. Té una vida mitjana de 7 dies i així, una setmana després del consum, l’organisme només ha aconseguit eliminar un 50% de la substància. Es pot considerar el cànnabis com una droga depressora del sistema nerviós central, amb efectes similars als de l’alcohol. Però els seus efectes modificadors de la percepció fan que també s’inclogui en la categoria d’al·lucinògens menors. Efectes de la marihuana En el pla fisiològic: la marihuana produeix augment de la gana, sequedat de boca, envermelliment del blanc dels ulls, brillantor de la còrnia, taquicàrdia, augment de la pressió arterial, sudoració, analgèsia moderada, somnolència i dificultats de coordinació motora. En el pla psicològic: sensació d’eufòria, relaxació, desinhibició, canvis sensorials i perceptius, pèrdua de concentració i disminució de la coordinació. En dosis elevades pot provocar al·lucinacions. El cànnabis pot crear dependència psicològica, és a dir, la dificultat per experimentar determinades sensacions i fer front a certes exigències quotidianes si no és sota els efectes de la substància.
Estadístiques recents xifren el consum de marihuana a Espanya entorn del 25% en joves entre 14 i 18 anys, i entre el 35 i el 40% en els majors de 18 anys.

RISCOS DE LA MARIHUANA
S’ha demostrat que la marihuana fumada incrementa més que el tabac el risc de patir malalties pulmonars, ja que s’inhala més profundament i durant més temps.
Quant al sistema circulatori, el cànnabis provoca taquicàrdia, i per tant, és perillós per a les persones que pateixen insuficiència cardíaca o hipertensió.
Si es barreja amb alcohol pot produir una lipotímia, ja que l’alcohol té una acció vasodilatadora que dificulta l’oxigenació i el THC augmenta el consum d’oxigen en el cervell. D’altra banda, l’acumulació de THC en el cervell pot entorpir la memòria, sobretot a curt termini, i alterar la capacitat de concentració.
Un estudi publicat recentment a la Gran Bretanya alerta que el consum freqüent de cànnabis, especialment entre els adolescents, incrementa el risc de patir depressió i ansietat a l’edat adulta.
Quant abans comença el consum, més gran és el risc, perquè s’irriga amb una substància psicoactiva un cervell encara en desenvolupament. El consum de cànnabis també pot provocar en alguns casos psicosi cannàbica, un tipus d’esquizofrènia paranoide.
Editorial ICE SALUD
Nº 37 JULIOL-AGOST 2008

Deixa un comentari
9 abril 2010

Facebook



Redes sociales como Facebook, Myspace o Twitter han revolucionado los vínculos interpersonales en la era digital. Nancy Baym, profesora de comunicación en la Universidad de Kansas, partió de esa constatación para estudiar las relaciones sociales 2.0, centrándose en dos redes sociales muy populares, Facebook y Last.fm.

La primera se ha convertido en la red social que más rápido crece en los últimos años, con más de 175 usuarios activos. Sus grandes bazas: la premisa de que a los usuarios de Internet, más que conocer a extraños, les interesa conocer a amigos de amigos; y su enorme dinamismo: el usuario que se conecta siempre encuentra algo nuevo, alguna actualización de perfil, mensajes o enlaces. Para Baym, Facebook es una especie de prolongación virtual de las conversaciones con amigos entre clases o alrededor de la máquina de café en la oficina. En cuanto a Last.fm, Baym cree que los vínculos de amistad online son más frágiles; los usuarios suelen interactuar cuando se encuentran, pero no se buscan unos a otros y sus temas de conversación son más específicos, limitados a la música.

Aunque las relaciones sociales en estas redes varían desde amistades con vínculos muy fuertes a relaciones más laxas, Baym cree que tantos unas como otras son útiles. “Si preguntas a alguien cuántos de sus 300 amigos de Facebook son realmente sus amigos, te responderá que 30, 40 o 50”, señala. “Pero, aun así, tener muchas relaciones con vínculos débiles te da acceso a muchos recursos que no tendrías de otra forma”.

Nancy Baym acaba de coeditar el libro Internet Inquiry: Conversations About Method (Sage, 2009) y ahora trabaja en Personal Connections in a Digital Age.

Deixa un comentari
14 abril 2010

AVUI: El consum de cànnabis en adolescents duplica els ingressos a urgències

El consum de cànnabis en adolescents duplica els ingressos a urgències. El consum de drogues dures com l'heroïna o la cocaïna és molt minoritari mentre que ha augmentat la "popularitat" de l'alcohol.

Llegeix l'artice al diari Avui.

Deixa un comentari
9 abril 2010

Receptes de cuina d’arreu del món



PHAD FUK THONG SAI MUU  (Tailàndia)

Molt fàcil i ràpid de preparar.

Ingredients:
500 gr. de carabassa tallada en rectangles d'un mig centímetre de gruix.
300 gr. de carn de porc tallada de la mateixa manera
6 cullerades d'oli
9 grans d'all triturats
125 ml. de brou de pollastre (o aigua)
60 ml. (4 cullerades) de salsa de peix (el trobareu als supermercats asiàtics).
2 ous batuts
Preparació:
Poseu l'oli en el wok (o en una paella gran) i quan sigui calent afegiu-hi els alls, la carabassa i el brou. Remeneu-ho durant dos minuts i afegiu-hi el porc. Remeneu-ho perquè quedi tot cuit i deixeu-ho 4 minuts. Afegiu-hi la salsa de peix i després els ous batuts, remenant-ho sense parar, perquè quedi ben combinat. I ja el podeu servir.

Bon profit!!!

Deixa un comentari
1 abril 2010

Drogues i condicionants socials

Seria el mateix que parlar del que ara està de moda: “ addiccions amb substància” ( les drogues) i “ addiccions sense substància” (les pantalles: TV, videojocs, el messenger, el xat...).  I de fet, quina és la diferencia clau entre elles? El valor social positiu o negatiu que els hi donem.

Realment tendim a pensar en termes d’etiquetes rígides i a donar-les-hi un valor. I  un concepte de positiu o negatiu, d’acceptable o no acceptable, fa que ens permetem alguns autoenganys en el que pensem, sentim o fem. I aquesta reflexió connecta força amb el tema de pensar el que és acceptable o no en la nostra societat. Sembla que si una cosa és acceptable és positiva, no té cap efecte nociu i per tant no cal patir-hi.

Aquests condicionants socials no deixen pas a la prudència. Podem caure en el parany de confondre acceptable amb bo i ens podem equivocar. Cal prioritzar la nostra pròpia opinió. És acceptable per mi? Si ho és, fins a quin punt?

Aquestes són dues preguntes que ens hauríem de fer sovint. En el cas del que ara parlem Allloro (www.allloro.com), “drogues i altres addiccions” aquestes preguntes tenen molt sentit. No podem pensar que les drogues per ser drogues i no acceptades són dolentes ni que les pantalles per ser acceptades són bones. No es tracta de discursos moralistes de bo i dolent, sinó de centrar-nos en els efectes positius i negatius que pot provocar l’ús d’aquests productes de consum, tan drogues com qualsevol pantalla (ordinador, messenger, TV, xat...). Utilitzar termes morals pot problematitzar una situació de consum d’un adolescent. Per exemple, si surt un dia amb els amics i quan arriba a casa observem que ha begut  no podem afirmar que tenim un problema d’alcoholisme ( a més, cal tenir en compte que un adolescent experimenta i que si fa un consum de risc d’una substància té molts altres problemes abans que el consum. Per tant, primer de tot ens hauríem de plantejar i preocupar-nos per com està el jove en general) . Què pot provocar aquesta situació? Doncs, que el noi pensi que els pares són uns exagerats i deixi de fer cas del que se li diu i, per tant, segueixi fent la seva sense cap mena de reflexió ni límits.

Per altra banda, considerar que les pantalles no fan cap mal, pot fer-nos caure en el perill de no marcar límits, de no donar prou importància als efectes d’un ús abusiu del messenger o la playstation a un adolescent o nen (aïllament social,  baix rendiment acadèmic...).

Així, el canvi d’angle seria pensar en l’ús i en les conseqüències d’aquest ús. No en si està socialment ben vist o no. Seria pensar i treballar per ensenyar a desenvolupar un ús responsable de qualsevol d’aquests productes. I aquest treball passa sobretot per l’experiència pròpia però guiada positivament. Seria una mena de balanç entre deixar fer però, alhora, aprofitar tot el que un jove va coneixent perquè es faci responsable de les conseqüències dels seus actes. I per això són molt útils les normes i els límits. Hem de pensar que encara que a una edat sembla que les normes siguin per saltar-se-les, tenen el poder, si els hi donem, d’ensenyar el que passa si ens la saltem i fins a quin punt n’hem set responsables i això és un aprenentatge molt positiu per  aprendre a prendre les decisions encertades.

Elisabet Aulet, Responsable del Programa DRAC (Atenció i prevenció en el consum de drogues)  Consell Comarcal d’Osona

Deixa un comentari